Carnisseria (Carnage – ALL)

ALL - 1989 - Allroy's Revenge

ALL – 1989 – Allroy’s Revenge

No podia ser, un grup que m’agrada tant com els ALL i que només hagués penjat una lletra seva! Per si algú encara no ho sap els ALL són els Descendents amb un altre cantant i, és cert, molts prefereixen a aquests segons, jo entre ells, però els ALL tenen tantes cançons genials que no donar-los la oportunitat d’escoltar els seus discos és un gran error. Aquí us porto una d’aquelles increïbles cançons que són capaços de composar, amb una de les tornades que més m’emocionen. Llàstima no haver trobat cap vídeo a on la toquin en directe amb un mínim de qualitat. No recordo si els he vist tocar-la en algun dels concerts que he vist d’ells a Barcelona… espero que algun dia tornin i la toquin, potser se m’escapa alguna llagrimeta😉

Carnisseria (vídeo)

Vas arribar més clara que mai abans.
Vas fer el que ningú més pot fer
No em segueixis mai quan estigui despert.
Perquè et faria mal. Tu també me’n faries.

Ets un somni. Aquest és el temps més llarg que he estat amb algú.
No hi ha explicació i no hi ha escapatòria.
Ets real i res s’interposarà entre nosaltres.
No cal mirar més a fons.
Senzillament mai aniré a dormir.

Vaig sentir el teu cos tal i com el recordo.
Em va avergonyir quan es va acabar.
Et vaig posar dintre meu,
Però aconsegueixes fer-ho. Sempre ho fas.

Ets un somni. Aquest és el temps més llarg que he estat amb algú.
No hi ha explicació i no hi ha escapatòria.
Ets real i res s’interposarà entre nosaltres.
No cal mirar més a fons.
Senzillament mai aniré a dormir.

Sabies que vas perdre l’objectiu de somiar?
Quan vas dir que necessitaves més i més
Vas acabar amb menys.

En aquest moment et tinc amb mi.
Et vaig fer fora quan em vaig aixecar.
Vaig pegar la teva cara bonica.
Ho faré real.

Ets un somni. Aquest és el temps més llarg que he estat amb algú.
No hi ha explicació i no hi ha escapatòria.
Ets real i res s’interposarà entre nosaltres.
No cal mirar més a fons.
Senzillament mai aniré a dormir.

Tot humit; el coixí amb llàgrimes.
Els llençols amb suor. Estic esgotat.
Fes-ho quan sigui aquí.

Publicat dins de 1989, ALL, EEUU, Hardcore, Punk | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Cordes D’Acer (Cuerdas De Acero – Barón Rojo)

Baron Rojo - 1985 - En Un Lugar De La Marcha

Baron Rojo – 1985 – En Un Lugar De La Marcha

Dels Barón Rojo em poso, de tant en tant, aquest En Un Lugar De La Marcha i el Volumen Brutal, son els meus discos preferits. Avui escoltava Cuerdas De Acero a la ràdio i estava convençut de que ja havia penjat aquesta cançó per aquí, doncs és una de les meves preferides, però anava errat. Així que aprofitant que els vaig veure en directe al Rockfest, per primera vegada a la meva vida, doncs he decidit de posar-m’hi. Veureu que és una lletra que fàcilment toca la fibra als “vells rockers” i que sense cap mena de dubte faig meva! En directe vaig trobar a faltar la veu d’en Sherpa però per la part musical haig de dir que segueixen fotent canya. Quina pena no haver-los vist fa vint anys…

Cordes D’Acer (vídeo)

Anem sonant amb gran intensitat,
Sobre un núvol de crits i suor.
Quanta energia guardada al teu interior,
El nostre objectiu vèncer la soledat.
No hi ha altre imatge que pugui expressar
Tota aquesta força, la màgia ritual.

Pot ser freda, gelat manantial,
Un ésser distant sense comunicació.
Pot ser foc que brolla d’un volcà
O un sentiment que arriba al cor.
Tant de bo el temps no aconsegueixi trencar
Tots els lligams que t’uneixen al rock.

I tu, tempesta de trons i llum.
Ets símbol de llibertat.
Jo mai podria viure
Sense les teves cordes d’acer tocar.

Ànima de ferro, en formes de dona.
Fusta noble curada pel sol.
És el teu so un tacte a flor de pell.
Són els teus acords un crit de passió.
Tant de bo el temps no aconsegueixi trencar
Tots els lligams que t’uneixen al rock.

I tu, tempesta de trons i llum.
Ets símbol de llibertat.
Jo mai podria viure
Sense les teves cordes d’acer tocar.

I tu, tempesta de trons i llum.
Ets símbol de llibertat.
Jo mai podria viure
Sense les teves cordes d’acer tocar.
Tempesta de trons i llum.
Ets símbol de llibertat.
Jo mai podria viure
Sense les teves cordes d’acer tocar.

Publicat dins de 1985, Baró Rojo, Espanya, Heavy Metal | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Pantalons Amples (Baggy Trousers – Madness)

Madness - 1980 - Absolutely

Madness – 1980 – Absolutely

Madness!!!! Un gran clàssic que encara no havia “atacat”. Jo fa temps em vaig fer una recopilació casolana de les cançons que més m’agraden i al final em va quedar una llista de cançons força llarga😛
Aquesta Baggy Trousers és una de les que més m’agrada i haig de reconèixer que no m’havia posat mai a llegir les seves lletres. És curiós però m’estic adonant que m’hi fixo molt més en el que diuen els grups de rock que els d’altres estils. En qualsevol cas m’ha agradat molt la forma d’aquesta lletra, la manera planera d’explicar una situació quotidiana, bàsicament intranscendent però amb un toc de crítica que trobo interessant.

Pantalons Amples (vídeo)

Nens entremaliats en col·legis fastigosos.
El director trenca totes les normes.
Passant-ho be i fent bromes.
Trencant les eines de la Fusteria.
Tots els professors al pub,
Passant-se el tabac de liar,
Intentant no pensar quan
Tornarà a sonar la campana del dinar.

Oh, que be ho vam passar.
Però, realment es va espatllar?
Tot el que vaig aprendre a la escola
Va ser com saltar-me les normes.
Oh, que be ho vam passar.
Però en aquells temps semblava dolent.
Intentant diferents maneres
De fer els dies diferents.

El director va tenir-ne prou avui.
Tots els nens han marxat.
Han marxat per barallar-se amb els de l’escola del costat.
Tots els trimestres, aquesta és la norma.
S’asseu sol i doblega la vareta.
Les mateixes esquenes de sempre un altre cop.
Tots els més petits expliquen sopars de duro
Quan marxen a casa i esclafen cargols.

Oh, que be ho vam passar.
Però, realment es va espatllar?
Tot el que vaig aprendre a la escola
Va ser com saltar-me les normes.
Oh, que be ho vam passar.
Però en aquells temps semblava dolent.
Intentant diferents maneres
De fer els dies diferents.

Moltes nenes i molts nens.
Moltes olors i molt de soroll.
Jugant al futbol al parc.
Donant puntades de peu a les bicis quan es fa fosc.
Pantalons amples, camisa bruta.
Estirant-se els cabells i mossegant la pols.
El mestre ve a separar-nos.
En dona un clatellot amb la tassa de plàstic.

Oh, que be ho vam passar.
Però, realment es va espatllar?
Tot el que vaig aprendre a la escola
Va ser com saltar-me les normes.
Oh, que be ho vam passar.
Però en aquells temps semblava dolent.
Intentant diferents maneres
De fer els dies diferents.

Pantalons amples, pantalons amples, pantalons amples…
Pantalons amples, pantalons amples, pantalons amples…
Pantalons amples, pantalons amples, pantalons amples…
Pantalons amples, pantalons amples, pantalons amples…

Publicat dins de 1980, Anglaterra, Madness, Pop, Ska | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Absurdi-cantarelles (Absurd-ditties Toy Dolls)

Toy Dolls - 1993 - Absurd-ditties

Toy Dolls – 1993 – Absurd-ditties

No podia ser que d’un grup com els Toy Dolls només hagués traduit una cançó, així que com que demà estarna liant-la a Barcelona m’he posat amb el disc que més m’agrada d’ells. No l’he traduit sencer però si una bona part i espero que us agradi tant com m’agrada a mi. No només perquè són divertits, sinó pel virtuosisme i l’adrenalina que desprenen en cada una de les seves cançons. Si no els heu vist mai flipareu, sembla mentida que després de tants anys segueixin amb aquesta energia. Jo ho penso gaudir de valent!

.

Absurdi-cantarelles (vídeo)

Intro

Iep nois, estic avorrit…
Doncs posa la ràdio.
Quina idea més bona!
“Hola, gràcies per sintonitzar el ‘Avui del nou disc de Toy Dolls’
Podríem tocar una mica de, una mica de… com ho podria dir?
Absurdi-cantarelles! Sí, absurdi-cantarelles.”

Absurdi-cantarelles, absurdi-cantarelles.
Absurdi-cantarelles, absurdi-cantarelles.
Oh absurdi-cantarelles, oh absurdi-cantarelles per a tu!

Soc Un Tele Addicte

No necessito un doctor, no necessito una farmàcia.
No necessito cap injecció, jo necessito encendre la tele.

Cançons del paradís, obres Pakistani,
No puc controlar la meva bogeria televisiva.

Tinc suors fredes, no necessito una cigarreta.
Tremolant com una medusa, jo necessito una antena parabòlica.

No hi ha dubte que no em perdo res, no puc viure sense televisió.
Veuré qualsevol cosa que hi hagi a la tele…

Soc un tele, soc un tele, tele soc un addicte.
Tele, soc un tele, ho puc dir soc un addicte.
Soc un tele, soc un tele, tele soc un addicte.
Tele, soc un tele, ho puc dir soc un addicte.

M’agrada anar un pas per endavant, una tele a la caseta del jardí
I amb una tele al lavabo, mai em perdo el epíleg.

Dinastia* o Daktari*, una retansmissió del Partit Conservador.
Celebrity Squares*, cita a cegues, no importa, jo ho veuré.
(*són sèries de televisió)

Soc un tele, soc un tele, tele soc un addicte.
Tele, soc un tele, ho puc dir soc un addicte.

No és cap sorpresa, tinc els ulls quadrats, qualsevol ho podria haver predit.
Soc un boig de la tele, soc un tele addicte!

Soc un home amb un gran dolor, la caixa està parpellejant de nou.
No necessito morfina, jo necessito una pantalla de televisió.

Documentals, no hi ha graus,
Fins i tot miro una peli encara que estigui en xinès.
Un discurs de la Reina, tot i que no soc gaire entusiasta.
Ho miraré…

Soc un tele, soc un tele, tele soc un addicte.
Tele, soc un tele, ho puc dir soc un addicte.
Soc un tele, soc un tele, tele soc un addicte.
Tele, soc un tele, ho puc dir soc un addicte.
Per què soc un addicte!

Terry A L’Aparell

En Terry és un reclús, ell és un inadaptat.
En Terry no surt mai, és un ermità.
Un tiu solitari, solitari.

En Terry no contesta al telèfon o la porta
I nosaltres no l’hem vist més.
Ningú pot contactar més amb en Terry.
Una vida de solitud…

Hola… Terry a l’aparell.
Terry parlant, parlant tot sol.
Hola, Terry a l’aparell…
Al contestador automàtic…
Terry no és a casa!

En Terry és un gilipolles, en Terry és un tarat.
Tancat a casa amb les cortines tancades.
Ningú pot contactar més amb en Terry,
Una vida de solitud, és un tio solitari.

Hola… Terry a l’aparell.
Terry parlant, parlant tot sol.
En Terry no és a casa.

Hola… Terry a l’aparell.
Terry parlant, parlant tot sol.
Hola, Terry a l’aparell…
Al contestador automàtic… Terry no és a casa.

L’Ernie Te Una Hèrnia

Massa papeig i massa beguda.
Ell ha passat tota la nit al lavabo amb la pena.
Un cap dolorit, intoxicat,
No sabia que estava restret.
Ell s’esforçà i arrugà el nas,
Va apretar i va tacar,
Però assegut al lavabo es va quedar.
Va deixar anar un crit mentre moria
I la seva panxa es va arreglar.

Sense passejades pel parc, sense begudes, sense papeig.
No pot embarcar-se en un viatge cap al pub.
S’asseu a la foscor i diu “No em molesteu”.

Ningú veu que és un home trencat.
(L’Ernie te una, l’Ernie te una…)
No pot esternudar com tu ho fas normalment.
(Hèrnia, una hèrnia.)
Tots ells són dolents, tots són xusma,
(L’Ernie te una, l’Ernie te una…)
Ell es torna verd quan el fan riure.
(Hèrnia, una hèrnia.)
Ell te una hèrnia.

No es pot aixecar, no pot estar estirat.
El turment a la seva panxa s’ho impedeix.
No pot asseure’s, no pot anar enlloc.
El dimoni del seu ventre demostra el que ha d’aguantar.
No pot sortir ni pot quedar-se.
De què va això? No pot guanyar
Sense l’oportunitat d’un bany o de veure un bany per ell.

Ningú veu que és un home trencat.
(L’Ernie te una, l’Ernie te una…)
No pot esternudar com tu ho fas normalment.
(Hèrnia, una hèrnia.)
Ell te una hèrnia.

L’Ernie mai riu i no s’atreveix a somriure.
Un abdomen egreujant que l’està aprimant.
L’Ernie te una hèrnia però no es rendeix!

Ningú veu que és un home trencat.
(L’Ernie te una, l’Ernie te una…)
No pot esternudar com tu ho fas normalment.
(Hèrnia, una hèrnia.)
(L’Ernie te una, l’Ernie te una…)
(L’Ernie te una, l’Ernie te una…)
Ell es torna verd quan el fan riure.
Ningú veu que és un home trencat.
(L’Ernie te una, l’Ernie te una…)
No pot esternudar com tu ho fas normalment.
Ell te una hèrnia.

La Meva Dona És Una Psicòpata!

Jo no podia esperar la meva cita a cegues,
No vaig dormir aquella nit.
Podria aconseguir l’emparellament perfecte?
Seria ella la Senyora Correcte?
Una noia callada de classe mitjana
Seriosa, dòcil i tranquil·la?
Em vaig enfrontar la ira d’una psicòpata
I una dona que es va tornar boja!

No va trigar gaire en espatllar-se tot,
Ella no era la bona per a mi.
Però vaig quedar atrapat quan
Vaig ser bufetejat per una delirant pirada.
Es va tornar mesquina, em va muntar una escena,
Li vaig dir “No ets el meu tipus”.
Però em vaig rendir, com podia guanyar?
Mentre em fotia una bufetada… ferotgement.

La meva dona és una psicòpata.
Em llença un atac i s’amaga al quarto de bany.
La meva dona és una psicòpata. Auuuuiii….
La meva dona és una psicòpata.
Sempre assedegada de sang.
Després de mi, mentalment pertorbada.

Estic ple de blaus, li vaig dir “Hem acabat”
Tinc talls, esgarrapades i cicatrius.
Ella va apretar el puny, jo em vaig ajupir,
Va fallar, així que jo li vaig picar al cul!
Ella va cridar i xisclar i em vaig adonar
Que hauria d’haver après una mica d’auto defensa.
Li vaig trencar la cara, per si de cas,
Perquè jo odio la violència, no és per a mi.

La meva dona és una psicòpata.
Em llença un atac i s’amaga al quarto de bany.
La meva dona és una psicòpata. Auuuuiiii….
Ella és una psicòpata.

La meva dona és una psicòpata.
Em llença un atac i s’amaga al quarto de bany.
La meva dona és una psicòpata. Auuuuiii….
La meva dona és una psicòpata.
Sempre assedegada de sang.
La meva dona, és una dona, és una dona
La meva dona és una psicòpata.
Em llença un atac i s’amaga al quarto de bany.
La meva dona és una psicòpata. Auuuuiii….
Ella és una psicòpata!

Psico, psico, ella és una fotuda psico…

Publicat dins de 1993, Anglaterra, Punk, Toy Dolls, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Gàbies De Terra (Jaulas De Tierra – Soziedad Alkoholika)

Soziedad Alkoholika - 1993 - Y Ese Que Tanto Habla

Soziedad Alkoholika – 1993 – Y Ese Que Tanto Habla

Potser feia 15 o 20 anys que no escoltava als Soziedad Alkoholika però com venen al Barna ‘n’ Roll tocava fer una entrada al lletresmusica. Haig de confessar que ha estat posar-me aquest disc i se m’ha posat la pell de gallina! Al basc sempre hi ha hagut un nivell musical molt superior al que hi havia a la resta del “estat” i escoltar als SA ha estat un dejavu que m’ha alegrat el dia. No els he seguit, i de fet aquest disc és l’únic que he escoltat… a veure què tal s’ho fan tants anys després en directe, potser els hauré de “repescar”. El que està clar és que aquest festival serà una experiència divertida que segur que gaudirem de valent. Per cert, aquesta entrada la dedico al Salva, un amic dels de veritat \\m//

Gàbies De Terra (vídeo 1 – vídeo 2)

Fa temps que jo penso si estaré equivocat
En la meva forma de creure com ha de funcionar
Aquest mon que ens fa, que ens fa ser cada cop
Ser menys humans i odiar-nos, sempre odiar, sempre odiant-nos,
Sempre estar odiant-nos.

Però hi ha quantes coses de les que segur estic,
Però hi ha unes quantes de les que segur estic!

Per molt indecís que estigui ningú em convenç
De que un estat és una cosa en la que cal creure.

Casum Deu!

I tu! Tu no t’has preguntat mai perquè? Perquè? Perquè aquest mon està…
Està dividit en gàbies i si en la quea tu t’ha tocat
No hi ha escaiola (nota traducció: es veu que alpiste es tradueix així😉 )
Ets menjar pels voltors i de tu no quedaran
Més que uns ossos per escurar.

Casum l’hòstia, casum Deu i fins i tot en la mare que els va parir.
Perquè lo seu seria que tots fóssim lliures,
Que cada persona pogués escollir
Un lloc per viure i a on ser feliços
O infeliços, però poder escollir.

Ai, ai, aiiiii….

Això potser pugui ser una utopia, ho sé,
Doncs s’ho han muntat molt be per els seus negocis fer,
I és que els putus estats són el marc ideal
Per a que el capitalisme sempre pugui funcionar.
Perquè a ells els convé que hi hagi un tercer mon,
Que pateixi i al que explotar i no deixar-los mai créixer,
Prosperar, tenir-los sempre enfonsats en la puta misèria…
La puta misèria.

Noh!

Maleïts sigueu tots els que permeteu que
Milions d’humans s’hagin de podrir,
El que converteixen països en autèntics
Camps d’extermini.
Els que han partit el mon en mil trossos,
En milions de pobles han tret
La seva pròpia cultura, la seva pròpia identitat.
Maleïts sigueu tots, maleïts tots sigueu!
Sigueu… maleïts tots sigueu!

Publicat dins de 1993, Espanya, Hardcore, Heavy Metal, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Entenc (Understand – Betrayed)

Betrayed - 2005 - Addiction

Betrayed – 2005 – Addiction

És curiós que hi hagi 4 o 5 discs de Hardcore Old School, o potser seria més acurat dir de Youth Crew, que estan entre els meus preferits i en canvi no hagi seguit gaire a altre bandes d’estils similars. Una petita excepció són els Betrayed, i dic petita excepció perquè a part d’aquest EP no tinc res més d’ells.  De fet sé que venen d’un grup anomenat Champion però a aquests no els tinc escoltats, en fi… que aquest EP te unes cançons força interessants. Canyeta hardcore, amb alguns arranjaments a les guitarres que em recorden una mica al heavy dels vuitanta i una actitud, que tot i seguir els patrons del Straight Edge, em fa la impressió que són més positius i no tant radicals com altres bandes de l’estil.

Entenc (vídeo 1vídeo 2)

Entenc!
Se’t veu a la cara.
Una vida tant jove, tant plena de dolor
I no et puc culpar
Per utilitzar alguna cosa per fugir.
Cara d’una vida d’abusos en tants pocs anys,
Sense direcció el camí que segueixes et porta enlloc.
I jo fotudament ho sé…
…perquè jo també he seguit el mateix camí.

I la pregunta que em vaig fer a mi mateix va ser;
“Què ha passat amb la meva vida?”
“Va alleugerir el dolor però el cost va valer la pena?”
Va valer la pena el cost?
Creu-me, ho entenc!
I jo ho vaig superar.

Sí, se’t veu a la cara.
Però sense cap direcció el camí que segueixes et porta enlloc.
I jo fotudament ho sé…
…perquè jo també he seguit el mateix camí.
I la pregunta que em vaig fer a mi mateix va ser;
“Què ha passat amb la meva vida?”
“Va alleugerir el dolor però el cost va valer la pena?”
Va valer la pena el cost?
Creu-me, ho entenc!
I estàs malgastant, malgastant la tava vida…
… i tu fotudament ho saps!

Encara perdut, encara dolorit, encara buscant, tant desesperat les respostes.
Però has de saber que estan allà fora, només has de seguir buscant.
Encara creixent, encara fotut, encara perdut i desesperar per les respostes.
Sé que serà dur i t’està oprimint
Però les eleccions que has pres t’estan matant
Saps que t’entenc, però estàs en una lluita.
Sí, estàs en una lluita… per la teva vida.

Publicat dins de 2005, Betrayed, EEUU, Hardcore | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Rugit Sinistre (Sinister Rouge – Bad Religion)

Bad Religion - 2004 - The Empire Strikes First

Bad Religion – 2004 – The Empire Strikes First

Quan van venir els Bad Religion el darrer cop em vaig proposar traduir una lletra de cada un dels seus discos, al final no ho vaig fer… i és possible que no ho faci per algunes raons que ara no explicaré. Però com al Juliol els tornem a tenir per aquí en concert al Barna’n’roll he decidit de traduir alguna lletra del que, per a mi, és el millor disc que han tret durant el segle XXI. Aquest Empire Strikes First m’agrada MOLT i si ets dels que els escoltava als vuitanta/noranta li hauries de donar una oportunitat. M’ha costat força escollir la cançó que volia traduir, hi ha moltes que m’agraden molt i ja sabeu que el Sr. Graffin és un crack escrivint lletres… finalment he posat la que diria és la cançó més ràpida que mai han escrit els Badreliquion😉

Rugit Sinistre (vídeo1vídeo2)

Innocents cremats vius a l’estaca,
Torturats i abocats a tombes sense nom.
Els segles han minvat, l’autoritat ha mort
Escampant llavors d’antigues mentides.

El rugit sinistre ve a per més – per a igualar el marcador.
El rugit sinistre ve a per més – per a igualar el marcador.

Abusadors de nens i Jesuïtes
celebren una reunió secreta
Davant els nassos del Pontífex
I només Deu ho sabrà algun dia.

El rugit sinistre ve a per més – per a igualar el marcador.
El rugit sinistre ve a per més – per a igualar el marcador.

Dóna’ns el pa de cada dia
El teu llegat – mai l’oblidarem.
Llepa les ferides, neteja la terra
El mon modern rebutja la teva ma.

El rugit sinistre ve a per més – per a igualar el marcador.
El rugit sinistre ve a per més – per a igualar el marcador.
El rugit sinistre, el rugit sinistre, el rugit sinistre,
El rugit sinistre, el rugit sinistre, el rugit sinistre,
El malson ve en un rugit sinistre.

 

 

Publicat dins de 2004, Bad Religion, EEUU, Hardcore, Punk | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

La Llei Del Fumeta (La Ley Del Fumeta – El Serio)

El Serio - La Ley Del Fumeta 2015

El Serio – La Ley Del Fumeta 2015

No sé perquè estava convençut que ja havia penjat alguna lletra de El Serio… aquesta nit actua a El Col·leccionista de Barcelona i per això hi he pensat. Aquesta és una d’aquelles entrades que faig perquè crec que val la pena ajudar a moure (dintre de les meves possibilitats) propostes que em sembla que s’ho valen. El personatge és de Sants (com jo) i em fa sentir orgullós que hi hagi algú pel barri amb tanta gràcia. M’encanta sentir expressions del barri de tota la vida a una cançó… a la música en general li manca una mica d’humor i El Serio és una d’aquelles propostes que aporten humor i crítica en una barreja que aplaudeixo efusivament😉 Evidentment hi ha paraules que no es poden traduir, perquè de fet moltes d’elles les diem en castellà encara que estiguem parlant en català, per això he utilitzat una mica la imaginació i m’he permès el luxe d’utilitzar una mica el humor.

La Llei Del Fumeta (vídeo)

(Iep…bufa-ho. Representant la penyíscola. Dos mil quinze.
Aquest Serio… El Serio. Submarinacu del setze cap a Alaska.
Aquest tronxo, que ruli! Que no s’encalli el troncomòbil.
Represent. Hi ha mons paral·lels, que ja veuràs.
Enciam del bo, està fressssc… ratatatatatà!)

Trec un llençolot, em preparo un Maripili,
Un xinot pel canut d’haixix – salut – gràcies!
Passa’m la xusta tron, això fa olor de pollastretron.
Deixa’m la tatxeta encara que sigui, no? No hi ha tatxes.
La gespa m’ha deixat ocellot durant mesos.
Em cremo fins les puntes dels dàtils de vegades.
Petards trompeters amb gepa que et deixen doblegat.
Baixo al paquirrin a pillar-me un bollicau.
Que m’entra la gussa boja!
Que Alfred J. Kwak no era un ànec que era una oca.
Tros de madarfoca!
Quin piassu blanca per culpa del caracan.
Veig Els Diminutos que “nadie sabe donde están”. Ra!!!
Plastilina fina que es queda enganxifada a la manopla.
Això és crema, que et deixa tota boja la closca.
Tens tabac? Tens paper? Tens un grinder? Tens cartró?
Tens? Tens? Tens matuja? Tens encenedor, campió?

Estic de relax, estic de relax, baixa una mica la velocitat.
Tu creus que estem sols a l’univers?
Estic de relax, estic de relax, vaig una mica lent aquesta és la veritat.

El ritmacu flueix, el sofà m’engoleix.
La pizza al forn, la ment en punt de no retorn.
La nostra llei és la única llei del fumeta:
Qui el lia el peta.
Tinc un dilemon, Pantera Rosa o Tigretón?
Què faria en Bob Marley? Vaig a trucar-lei.
Ring, ring, Bobby? Soc El Serio, el teu perruquer.
Em porto el talla gespa, a veure si arreglem el teu pel.
Ahir vaig tenir una idea extraodinària.
Quan sigui gran em faré una caseta a la muntanya
I plantaré les meves plantetes i tindré unes gallines.
I canviaré els ous per oli.
Ara els terrenys estan barats.
Ah, ah, i que tingui un pou.
Ja veuràs amb el pou, ja…
I amb tomaqueres, eh?
Ja està! Una casa rural de fumetes.

Estic de relax, estic de relax, baixa una mica la velocitat.
Tu creus que ens vam conèixer en altres vides?
Estic de relax, estic de relax, vaig una mica lent aquesta és la veritat.
Què és primer l’ou o la truita?
Estic de relax, estic de relax, baixa una mica la velocitat.
Escolta, no te’l cruixis, eh? Porta cap aquí! Porta cap aquí!
Estic de relax, estic de relax, vaig una mica lent aquesta és la veritat.
Escolta, no ensumeu a cremat?
Estic de relax, estic de relax, baixa una mica la velocitat.
La pizza tiu, la pizza!
Cassum la puta tiu! Joer tiu, s’ha carbonitzat.
Això és pepperoni o que dimonis és això?
Això és una rata.
Compte que no està tant dolenta, eh?
Doncs m’agrada més així, eh?
Rotllo torradet…
Rotllo rostidet…

Publicat dins de 2015, Catalunya, El Serio, Rap | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Sala D’Espera (Waiting Room – Fugazi)

Fugazi - 1988 - Fugazi

Fugazi – 1988 – Fugazi

Avui us porto un d’aquells clàssics desconeguts😉 El que vull dir és que els que han seguit alguna vegada als Fugazi segurament pensaran com jo quan dic que aquesta és una de les cançons més reconegudes. Aquest EP va ser el primer treball discogràfic del grup i per molts un dels seus millors treballs. Des del meu punt de vista el que van començar els Fugazi va obrir un munt de portes a estils nous… segurament molts dels estils als quals ara està de moda posar-los el prefix “post” no serien el mateix sense la feina que van començar a fer aquesta gent ara ja fa quasi 30 anys.

Sala D’Espera (vídeo)

Soc un noi pacient.
Jo espero, espero, espero…
El meu temps és aigua marxant pel desguàs.
Tothom s’està marxant, tot s’està marxant,
Tothom s’està marxant, marxant, marxant…
Si us plau no em feu quedar
A la sala d’espera.

No vull les noticies, no soc una part d’elles.
No vull les noticies, no em serveixen per a res.
Asseguts fora de la ciutat
Tothom està sempre trist.
Digues-me per què.
Perquè no es poden aixecar.
Ahhh… vinga, aixequeu-vos!
Vinga, aixequeu-vos!

Però no m’esperaré assegut.
Estic planejant una gran sorpresa.
Lluitaré pel que vull ser.
No cometré els mateixos errors.
Perquè sé…
Perquè sé quant de temps es malgasta
I per a què.
Per a què és la clau.
A la sala d’espera.

No vull les noticies, no soc una part d’elles.
No vull les noticies, no em serveixen per a res.
Asseguts fora de la ciutat
Tothom està sempre trist.
Digues-me perquè.
Perquè no es poden aixecar.
Ahhh… vinga, aixequeu-vos!
Vinga, aixequeu-vos!

Asseguts a la sala d’espera.
Asseguts a la sala d’espera.
Asseguts a la sala d’espera.
Asseguts a la sala d’espera.
Digues-me perquè.
Perquè no es poden aixecar!

Publicat dins de 1988, Fugazi, Hardcore, Punk | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Només El Punk Rock Em Fa Feliç (The Anti-Patiks)

The Anti-Patiks - 2016 - Només El Punk Rock Em Fa Feliç

The Anti-Patiks – 2016 – Només El Punk Rock Em Fa Feliç

No sé si és casualitat o que el seguir a la gent d’Outro Shows m’està tornant a submergir a l’escena hardcore/punk local, però estic content d’anar descobrint grups de per aquí que sonen prou be, de fet alguns sonen de puta mare! Aquest cop us porto el nou single dels The Anti-Patiks, grup nascut a Terrassa ara fa uns sis anys… i juraria que el cantant el conec d’alguna anterior banda però ara mateix no estic del tot segur. En qualsevol cas el tema promet, és força simpàtic i m’ha agradat força. Recordeu que a més a més també estaran al Barna ‘n’ Roll, festival que s’estrena aquest any i que ens portarà ni més ni menys que als Bad Religion, The Toy Dolls, Soziedad Alcoholica, Bad Manners, Talco, Adolescents, Crim i als qui avui us porto: The Anti-Patiks!

Només El Punk Rock Em Fa Feliç (vídeo)

Avui m’he quedat empanat
Mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.

Des de que vaig néixer no tinc objectius per créixer.
No m’agrada res, no m’omple res, un incomprès.
Però tinc ben clar que una passió m’enterrarà.

Ara he vist la llum, em sento viu i esveradíssim.
No m’enganyareu, sé la veritat i vaig bogíssim.
A les penes punyalades i als disgustos gots de vi.

Avui m’he quedat empanat
mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.

Ja ho diu un vell amic que això t’ajuda a viure
No ens cansarem de repetir:
EL PUNK ROCK ENS FARA LLIURES!
Ja hem trobat la felicitat.

Avui m’he quedat empanat
Mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.

Avui m’he quedat empanat
Mirant la portada del meu disc preferit
I tot pensant he reflexionat
Que només el Punk Rock em fa feliç.
Que només el Punk Rock…
Que només el Punk Rock…
Que només el Punk Rock em fa feliç!

Publicat dins de 2016, Catalunya, Punk, The Anti-Patiks | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Ombres De Derrota (Shadows Of Defeat – Good Riddance)

Good Riddance - 1999 - Operation Phoenix

Good Riddance – 1999 – Operation Phoenix

Els Good Riddance, si no em falla la memòria, van ser un dels molts grups que em recomanava el Boliche quan anava a la seva botiga Outline a comprar discos i, com en molts altres casos, la va encertar. El disc que vaig comprar aquell dia va ser el Operation Phoenix i és el que més tinc escoltat d’aquesta gent. Més endavant vaig tenir l’ocasió de veure’ls en directe i em van agradar força. Així que esteu al tanto perquè venen a tocar a Barcelona el proper 5 de Juny, amb Satanic Surfers i els tronats dels Blowfuse. A veure què tal sonen perquè pel que he vist per Internet dels darrers concerts del 2013 el cantant deixa bastant que desitjar…

Ombres De Derrota (vídeo)

Aquests murs segueixen tancant-se.
Només soc un maniquí, és moment de marxar.
No t’apropis tant a mi,
No puc trobar espai per respirar, és moment de marxar.

El meu gra de sorra, el petó de la mort.
Més malalt amb cada respiració.
No crec que pugui desaccelerar-ho ara.
Perquè alinear per conformar-se?
Perquè portar un uniforme per fer-se gran i morir
En aquesta mateixa fotuda ciutat.

Obsessionat amb la misèria.
La vida no guarda alegria per a mi, és moment de marxar.
Sense colors, només gris.
Moro una mica cada dia, és moment de marxar.

El meu gra de sorra, el petó de la mort.
Més malalt amb cada respiració.
No crec que pugui desaccelerar-ho ara.
Perquè alinear per conformar-se?
Perquè portar un uniforme per fer-se gran i morir
En aquesta mateixa fotuda ciutat.

Vaig néixer malament, massa mort per sentir.
M’aixeco tot és massa real, és moment de marxar.
Apagat no hi ha més dolor.
Parets acotxades estic mig boig, és moment de marxar.

El meu gra de sorra, el petó de la mort.
Més malalt amb cada respiració.
No crec que pugui desaccelerar-ho ara.
Perquè alinear per conformar-se?
Perquè portar un uniforme per fer-se gran i morir
En aquesta mateixa fotuda ciutat.

Publicat dins de 1999, EEUU, Good Riddance, Hardcore | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Carbó I Branques Seques (Carbón Y Ramas Secas – Manolo García)

Manolo Garcia - 1998 - Arena En Los Bolsillos

Manolo Garcia – 1998 – Arena En Los Bolsillos

Ja ho sabeu, a vegades la vida és “un lugar peligroso” i és gràcies a la família i els amics que aquests moments es passen una mica millor. Jo estic en un d’aquests moments i he descobert que tinc un amic que en realitat és un GRAN amic. Sé que ell és seguidor d’en Manolo Garcia i he decidit dedicar-li aquesta traducció per agrair-li, d’una manera més, tot el suport que m’està donant. Gràcies Toni! Una lletra bonica, que no està escollida a l’atzar. De totes maneres soc dels que pensen que a la vida, quan ja s’ha lluitat amb el convenciment de fer el que calia fer, s’ha de passar pàgina i seguir avançant. Com diu un altre mestre “endavant amb les atxes!!!”.

Carbó I Branques Seques (vídeo)

Serveix-te mentres tant el que et vingui de gust.
Redimir-te vull més sense sobresalts.
Per sobre de les teulades s’escapa la tarda.
Fum d’un cigarret que fuma Gardel.
Al dolç licor que em fereix salvatge,
En els gargots que faig a les estovalles.
I esperaré. I si no tornes,
Sota l’olivera em quedaré adormit.
I esperaré per si et perds.
Sortirà la lluna, fanalet encès.

Et regalo la meva capa,
La meva capa de color grana,
El meu trist somriure
Alçada a les branques,
Als gallardets,
A les banderoles.
Jo et faré un vestit
D’un vermell rosella.

Cançó de bressol del mariner,
Núvol de capritxos,
Que ningú t’estimarà tant com jo.
Si ara pogués estar mirant els teus ulls
Estaria jo escrivint aquí aquesta cançó.
Esperaré i si no tornes,
Sota l’olivera em quedaré adormit
I dormiré entre llibres prohibits.
A l’oblit d’un temps que enyoro.
El que vaig viure amb tu.

El meu cavall negre jo te’l regalo.
Carbó, branques seques a l’enamorat.
Perdonar-te vull
Més no tinc pressa.
Disculpa un moment,
Que em desenredo.

Serveix-te mentres tant el que et vingui de gust.
Redimir-te vull més sense sobresalts.
Teu és el triomf, sabor amarg
Del sec fruit del desencantament.
Llorer del triomf, sabor amarg
Del sec fruit del desencantament.

Publicat dins de 1998, Acústica, Catalunya, Flamenc, Manolo García, Pop | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Inertiatic Esp (Inertiatic Esp – The Mars Volta)

Mars Volta - 2003 - Deloused In The Comatorium

Mars Volta – 2003 – Deloused In The Comatorium

No he seguit mai gaire als The Mars Volta, entre d’altres coses perquè em costa MOLT escoltar seguit tot un disc sencer, se’m fan pesats. De totes maneres tenen algunes cançons molt bones, i se surten bastant del que acostumo a escoltar… en conjunt. Evidentment m’agrada el rock i la canya però això està entre el jazz, el rock, el punk, la improvisació… no sé ben be com “etiquetar-ho” i no parlem de les lletres! No sé si realment volen transmetre algun missatge o si, com fan molts altres, senzillament expliquen històries amb més o menys sentit. En qualsevol cas aquesta és una bona cançó i m’agrada. Un altre dia parlarem dels At The Drive-In, el grup del que sorgeixen aquesta gent…

Inertiatic ESP (vídeo)

Un clip lateral al revers vol d’un ull malalt,
No soc del percentatge que penses que sobreviu.
Necessito un santuari a les planes d’aquest llibre.
Gestant-se amb totes les altres rates,
La infermera em va dir que la meva pell necessitarà un empelt.
La meva forma imita la d’un pot, els insectes que necessites detestar.

Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.

Ahir nit vaig sentir als leprosos
Acovardir-se com a defectes de naixement.
El seu almesc era d’origen fecal,
Com les paraules que bavejaven per la barbeta.
Es va dir que estic perdut. Estic perdut.
Ara estic perdut.

Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.

Les ninetes naufraguen a la carn picada dels alumnes.
Emesos en oblongs braços allargats,
Els ganxos havien estat recollint les seves crostes
A on els llops s’amaguen en companyia dels homes.
Es va dir que estic perdut. Estic perdut.
Ara estic perdut.

Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.

Estàs mirant en números vermells?
Perforat al coll.
Què d’aquest mestís arquitecte…
Un braç trencat que aviat es curarà.
Passat, present i tens futur.
Què d’aquest mestís arquitecte…
Un braç trencat que aviat es curarà.
Passat, present i tens futur.
Un clip lateral a la font de l’ull malalt.

Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.
Ara estic perdut.

Es va dir fa molt de temps.
Tu seràs el primer i el darrer en saber-ho.
No ho sabràs mai.
No ho sabràs mai.
No ho sabràs mai.
No ho sabràs mai.

Publicat dins de 2003, EEUU, Experimental, The Mars Volta | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Hem Tornat, Estem Emprenyats (We’re Back We’re Pissed – RKL)

RKL - 1994 - Riches To Rags

RKL – 1994 – Riches To Rags

Un altre clàssic d’una altre banda molt influent (no m’estranyaria que sense els Rich Kids On LSD bandes com NOFX no fossin el que són ara). Podria penjar alguna cançó de qualsevol dels seus altres discs però és que aquest “Riches To Rags” em flipa, em flipa tant que per a mi és un dels millors disc de Hard Core que s’han fet mai… em fa trempar molt! Potser siguin els tocs heavies que em fan créixer la grenya, però en qualsevol cas la barreja de tècnica, melodia, mala llet i acidesa és quasi perfecte. Llàstima que les drogues i els excessos acabessin amb el grup perquè segur que haurien parit molts més “tamassus”:-/
Nota per curiosos: quan parlo de tocs heavies ho faig amb coneixement de causa😉

Hem Tornat i Estem Cabrejats (vídeo)

Be, de joves és quan nosaltres vam començar
Així que els joves haurien d’escoltar,
L’ara és aquí però el futur depèn de nosaltres.
He estat a la hectàrea més alta del infern
A on l’auto destrucció és més forta.
Un lloc en el que si és possible
Segur que tot anirà malament.
Segur que anirà malament.

Be, volíem unes vacances,
Tot i que quatre anys han estat molt llargs
I són les vostres emocions i la vostra actitud la que ens ha mantingut forts.
No hem aconseguit cap perfecció hippie ni canvi de jaqueta
(aquí he fet traducció lliure perquè no sé per on agafar-ho,
tot i que entenc que vol dir que no s’han anat a l’Índia
per il·luminar-se i decidir tornar en plan hippi)

Hem tornat, estem emprenyats!
Hem tornat, estem emprenyats!
Hem tornat, estem emprenyats!
Hem tornat, estem emprenyats!
Estem fotudament emprenyats!

Be, un conte que agafarà sentit poc a poc
Quan sigui exactament a través
De qui som i l’efecte que tinguem en vosaltres.
No hi ha inhibicions, pensaments ocults,
Agafarà sentit poc a poc.
Els Rich Kids van estar aquí i no marxarem fins a fer-nos vells.
No viurem fins a fer-nos vells.

Publicat dins de 1994, EEUU, Hardcore, Punk, RKL | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Patata Rostida (Baked Potato – Leatherface)

Leatherface - 1991 - Mush

Leatherface – 1991 – Mush

Podria traduir alguna lletra de qualsevol altre dels grans discos de Leatherface però m’agrada TANT aquest Mush que repetiré. A més a més això va ser al principi del bloc, així que no us penseu que tinc cap remordiment o càrrec de conciencia! Conyes a part els Leatherface han estat un grup que, tot i el seu inexistent èxit comercial, han estat una gran influència musical per a moltíssims grups. Les seves composicions són fantàstiques i a més a més les lletres sempre estan força treballades. En aquest cas crec que se m’està escapant alguna cosa… o no ho estic traduint be o hi ha un rerefons que no es pot intuir si no ets britànic. De totes maneres m’agrada tant aquesta cançó que correré el risc de cagar-la i fer una traducció poc acurada. Us vaig avisar el primer dia, si faig això és per amor a l’art, no perquè en sàpiga gaire d’anglès… o català😉

Patata Rostida (vídeo)

He llegit els llibres d’homes i dones i la mort.
He estat als bars escoltant converses
Sobre Jesús Crist, els refugiats i la Família Reial.

Tothom sap com cuinar patates rostides.
Tothom ho sap però encara t’ho expliquen.
Tothom sap de quin costat bufa el vent.
Tothom sap que allà està la catàstrofe.
Llavors ve la pel•lícula farcida d’art
Ho saps des del principi i la gent com jo
Tenim alguna cosa sobre la que cantar.

Tothom sap de quin costat bufa el vent.
Tothom ho sap però encara t’ho expliquen.
Tothom sap com cuinar patates rostides.
Tothom sap que tu no t’ho saps fer sol
Per sempre i sempre i sempre

Mirar les terres negres no porta enlloc.
Una banda de marxa militar no era el que tenia en ment.
Mirar les terres negres i la seva tos com una gran pila,
Sentint-me com si fos terres negres.

He llegit els llibres d’homes i dones i la mort.
He estat als bars escoltant converses
Sobre Jesús Crist, els refugiats i la Família Reial.
Imitar el llavi de Cliff Richards o l’Iggy amb una ampolla
No és tant ridícul com en Black Rod picant
A una porta un cop a l’any i mai aconseguir entrar.
Perquè ell vol que la gent entri i escolti a la Reina.

Publicat dins de 1991, Anglaterra, Hardcore, Leatherface, Rock | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari