Gigatron – 2017 – The Aluminium Paper Album
El darrer disc de Gigatron (The Aluminium Paper Album) encara no m’ha entrat del tot però la trilogia de cançons que tanca el disc és brutal i em va enganxar des de la primera escolta. Heavy de molta qualitat amb influències molt variades, fins i tot de Queen! Revisant les categories m’he adonat que aquest és un dels grups dels que més lletres he traduit i això és per varies raons. Per una banda em semblen molt divertides i ocurrents, per altra són l’únic grup Heavy (traient algun clàssic com els Iron Maiden) que em manté pendent de quan trauran disc nou i finalment, però no menys important des del meu punt de vista, crec que tenen una manera molt digne (tècnica i musicalment parlant) d’aportar el seu granet de sorra per mantenir el Heavy Metal viu.
Vídeoclip del primer tema de la trilogia – Disc complet a partir de la trilogia
Alluminati I: El Papir d’Alumini
El Rotllo va començar a l’Antic Egipte,
Al temple ocult de Tetrabriksos.
El metal·ler més llest va ser un alquimista,
El Magno Mag Herpes Trimefistro.
Es va fumar la Pedra Filosofal.
Es va beure un Quintillo Elemental.
I amb l’ajuda de dimonis
Va descobrir el Papir d’Alumini.
Oh! Mithicus Momentum.
Oh! Summa Humana Inventio.
El Mag va avisar als seus col·legues,
Els Jebis Astronautes.
I tots van flipar amb les aplicacions Pràctiques del Papir.
El primer que van fer van ser llaunes i llaunes,
Centenars de llaunes.
Per guardar el Pipi d’Osiris, que posa Piripi.
Així es van alçar les piràmides
Amb esmorzaracus de paletes.
Mil cerveses enllaunades,
Embolicant els Entrepans de Bou Apis.
Un coneixement tal del Rotllo del Metall
No cauria mai en mans del Mal.
Juraren protegir el Secret amb les seves vides
Per els segles dels segles en Metàl·lica Germanor.
Alluminati Magnificus, custodis del Metall Més Enrollat.
(Alluminati, Glòria, Ronyia)
Alluminati Jefassus, prests a dominar el mon en calçotets.
(Alluminati, Glòria, Ronyia)
Alluminati!
Alluminati II: Galileo Galactus
Temps obscurs per la Basca del Rotllo.
La Inquisició vol donar-los la brasa.
In nomine Pater, in nomine su Puta Mater.
Els jebis heretges dormen en coves,
En boles rodejats de joies i feres.
Sense el més mínimim respecte tutegen a l’autoritat
I se’ls veu passejant de la ma amb Satán.
Conspiren, imaginen i el colze empinen.
Heroi de tots ells és Galileiiio…
Un vell rocker amb un allarga vistes.
Galileio Galactus.
Galileio, Maginifico.
Galileio Galactus.
Galileio, Maginifico.
Vola avi, vola per les galàxies.
Flipa per un tub amb el teu rulo de paper de plata.
Les teves barbes pesigollegen el melic de la Cristiandat.
El poder de Roma és una broma des dels teus planetes.
A on ningú va anar mai,
Tu en pijama arribaràs.
Galileio, Màster de l’Univers.
Setciències per diable i per vell.
Científic boig,
Dotat de visió de rajos còsmics en un ull.
Galieio… chu, chu, chu, chu, chu… Galileiii.
Galieio… chu, chu, chu, chu, chu… Galileiii.
(Galieio…)
Brillant, mutant.
Vilà de Marvel.
Retracta’t o patiràs,
Renuncia al teu metall.
Galileo mata’ls!!!
Magnificooo!!!
INQUISIDOR:
“Galileio! Insistiu en clavar el vostre telescopi pel Sant Orifici. Per què?”
GALILEIO:
“Perquè jo soc Jebi i tu no.
Perquè la Terra es mou i tu no.
He vist coses que mai creuríeu i tot és una passada.
Una immensitat tant enorme que vos sou caca de rata.
I tots els meus descobriments es perdran en el temps com ronyia a la duccia,
A menys que us destrueixi amb el meu… chuuu, chuuu, chu, chu, chuuuu!”
Galileio, Màster de l’Univers.
Setciències per diable i per vell.
Científic boig,
Dispara pel teu ull de rajos còsmics
I fregeix-los a tots!
Galileio Galactus.
Alluminati Magnificus.
Glòria, Ronyia, Glòria, Ronyia Còsmica.
Alluminati III: El Superjebi
Arribà el Segle XIX (Segle XIX… XIX, XIX, XIX).
I Deu va palmar i nasqué el Superjebi.
Ho va dir Nietzsche (Friedrich Nietzsche).
Es fonen entre la gent, embolicats amb les seves capes negres.
Ocults en guarides fan guarrerides i instiguen terribles revoltes.
Farts de la Esglesia, farts de la Noblesa.
Farts de servir a un sistema tant Hortera!
A topeee!!!
Sabers arcans conjuren invents revolucionaris.
El màquina de Tesla, el Fill de la Gran Tormena, erigeix una torreta
I clava allí la trompeta amb la que Ludwig Bang escoltava bon metall.
Volum al onze, a tope de potència i deslliguen tal burrada elèctrica
Que Dio impressionat allibera per fi el Heavy Metal.
(A tope!) I esclata la Revolució! (A tope!)
Quant més els apreten més canya fot la penya.
Quant tot més empesta més ho peta el Heavy Metal.
Volen demolir les bases de la societat.
Volen de molar sempre molt més que el demés.
Llibertat, germanor.
Llarga grenya i prosperitat.
Maiden, Judas, Satanás!
(Som la penya Superjebi)
Són la penya superjebi.
(Sempre burlant a la poli)
Són els que moren a les pelis.
Els que conspiren per salvar-nos als bars.
Són els Aliens a l’Antàrtida
(Som els Aliens a l’Antàrtida).
Són els que van enfonsar l’Antàrtida
(Aquariiiis).
Els que vaguen pels carrers cantant les de Ángelus Apátrida.
Alluminati, Alluminati…
“Nos els Alluminati combatrem sempre a la Gran Sèpia.
Nos els Alluminati jurarem pel Sublim Rotllo de Trimefistre
Anhelar només el Únic Poder Real… el Poder del Metall”.
Alluminati Magnificus
Custodis del Bon Rotllo del Metall.
Alluminati Jefassus
Prests a dominar el mon.
Alluminati, Glòria, Ronyia!
Glòria, Ronyia!
Glòria, Ronyia!
Glòria, Ronyia!
Ronyia!!!
lletresmusica
lletresmusica 