Mai Tornar (Never Go Back – Dag Nasty)

Dag Nasty - 1986 - Can I Say

Dag Nasty – 1986 – Can I Say

Ja que m’hi poso doncs seguim, no? Altre cançó dels Dag Nasty i no afegiré res que no hagi comentat ja a la entrada anterior.

Que ho gaudiu!

.

.

.

Mait Tornar (vídeo)

A vegades s’ennuvola tant
Que costa veure-hi.
Tot es distorsiona.
Tot és un somni.
Totes aquestes cares somrients
Han perdut la seva brillantor.
Crec que m’estic fent vell.
No m’hi sento relacionat.

Mai tornar.
Espero poder aprendre
A mai tornar.
Hi ha alguna cosa malament a dintre.
Però mai alliberaré el meu orgull.
Espero poder aprendre a mai retrocedir.

Estic mirant fotos
I pensant en aquells temps.
Aquells temps han canviat
I jo també.
Vaig aturar el meu somni.
No vull tornar.
M’ho vaig començar a mirar de més a prop
I sé en que s’ha convertit.

Mai tornar.
Espero poder aprendre
A mai tornar.
Hi ha alguna cosa malament a dintre.
Però mai alliberaré el meu orgull.
Espero poder aprendre a mai retrocedir.

Esperava que fos el mateix.
Esperava que fos el mateix.
Esperava que fos el mateix.
Com podria mai ser el mateix?

Mai tornar!
Mai tornar!

Vaig aturar el meu somni.
No vull tornar.
M’ho vaig començar a mirar de més a prop
I sé en que s’ha convertit.

Publicat dins de 1986, Dag Nasty, Hardcore | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Valors Aquí (Values Here – Dag Nasty)

Dag Nasty - 1986 - Can I Say

Dag Nasty – 1986 – Can I Say

Ja no tinc excusa, definitivament no trobo temps per mantenir un ritme de traduccions decent però de tant en tant aniré afegint alguna entrada nova. Avui m’he liat amb els Dag Nasty, serà perquè estic amb uns amics fent unes versions d’ells 😉 No és una super lletra però sí que és una super cançó. M’hagués agradat acompanyar-la d’un vídeo en directe però costa trobar res decent d’aquella l’època i, em sap greu, però penjar algo amb el Shawn Brown  actual… així que ens conformarem amb la versió d’estudi.

.

Valors Aquí (vídeo)

Què has dit?
Quan jo vaig dir que estaria per aquí fins demà,
Al meu cor i al meu cap.
Por al fracàs.
Por a que et renyin.
Dos grans problemes que mai he tingut.
Mai vaig dubtar del que tinc a dins.
Del que porto a dins!

Els valors aquí.
Al meu cor.
I estarem aquí fins demà.
Cada dia és un nou principi.
Por al fracàs.
Por a que et renyin.
Dos grans problemes que mai he tingut.
Mai vaig dubtar del que tinc a dins.
Del que portes a dins!

Por al fracàs.
Por a que et renyin.
Dos grans problemes que mai he tingut.
Mai vaig dubtar del que tinc a dins.
Del que portem a dins!

Publicat dins de 1986, Dag Nasty, EEUU, Hardcore | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Sense Excuses (CRIM)

Crim - 2018 - Sense Excuses

Crim – 2018 – Sense Excuses

Abans de que em torni a adormir intentaré posar-me amb els grups que vindran a la edició d’enguany del Barna’n’Roll i començaré amb una fàcil de traduir 😉
Segueixo pensant que el seu primer disc és el millor,  també que són de lo milloret que ha donat aquesta terra però tot i així se’m fan un pel repetitius i trobo que hauríen de donar més presencia a la veu. Amb tot tinc moltes ganes de tornar-los a veure en directe, a veure si a part del festival es passen per alguna sala petitona de Barcelona que segur que allà els podrem gaudir al 200%.

Sense Excuses (vídeo)

Has dormit bé? Ni un malson ni cap remordiment?
Les ordres van abans que els sentiments?
On tanques l’empatia? Amb clau a la taquilla?
Honrat funcionari del govern.

El que et paga perquè m’ensenyis les dents,
Pacificant amb puntera d’acer.
Infants matant formigues.
Ells són el punt de mira, tu la bala i el gatell.

I és tard, i és tard.
La seva llei, un càncer terminal.
Avui 3 poders s’han follat a la llibertat.

Foscor, a l’ombra dels que es posen cara al sol.
I l’àliga amb dos caps ha posat ous.
Veig urnes descolorides, corones sense espines.
Un joc on no guanyen els valents.

Hi ha més por a la intel·ligència que als fusells.
Les banderes no calenten quan fa fred.
Però, la sang bull de seguida, els reis no són els pares.
I el teu vot és de mentida.

I és tard, i és tard.
La seva llei, el nostre punt final.
Quan els tres poders s’han follat a la llibertat

(Sense excuses) no hi ha prou clavells.
(Ni preguntes) per tapar els fusells.
Poesies de merda amb un llapis vermell,
I cap soga al parlament.
(Sense excuses) sents cruixir els turmells
(Ni preguntes) a un estat de dret.
Policies de merda apallissant a vells
Defensant el seu govern

I és tard, i és tard.
Encaixant el puny d’un règim profanat avui.
Tres poders me la mengen de costat.

(Sense excuses) no hi ha prou clavells.
(Ni preguntes) per tapar els fusells.
Poesies de merda amb un llapis vermell,
I cap soga al parlament.
(Sense excuses) sents cruixir els turmells
(Ni preguntes) a un estat de dret.
Policies de merda apallissant a vells
Defensant el seu govern.

Publicat dins de 2018, Catalunya, Crim, Hardcore, Punk, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

La Tensió Entre El Repòs I El Moviment (The Tension Between Stillness And Motion – Grade)

Grade - 1999 - Under The Radar

Grade – 1999 – Under The Radar

Ostres, no me n’he adonat i ja quasi han passat sis mesos des de la darrera entrada. Disculpeu-me pel retard però no puc prometre una continuïtat gaire periòdica al bloc. M’agrada molt ajudar als que entenen l’anglès pitjor que jo i m’ho passo pipa posant-hi cullerada, però massa coses per fer i poc temps per fer-les. És com una tensió entre el repòs i el moviment 😉 tot i que els Grade ho exposen des d’altre punt de vista. Crec que és l’únic grup del que només escolto un àlbum i ja porta tres traduccions al Lletresmusica, però és que m’agrada molt aquest disc. Que ho gaudiu i a veure si em poso una mica les piles amb el bloc. Salut!

La Tensió Entre El Repòs I El Moviment (vídeo)

M’he quedat sense paraules
Però segueixo parlant.
Disculpes, no en tinc cap.
No m’avergonyeixo de qui soc o el que l’amor ha fet.

No et pots apropar al coratge amb compte.
No et pots apropar al coratge amb compte.

No et pots apropar al coratge amb compte.
I estic segur al cent per cent que
No estic segur perquè cada cop que creus que ho tens,
Canvia.
I si jo ho vull ho tindré,
I tu saps que,
Jo ho vull tot. Sí!
I si jo ho vull ho tindré,
I tu saps que,
Jo ho vull tot. Sí!
Jo ho vull tot. Sí! Sí! Sí!

Encara estic baixant la barreja,
Encara estic baixant la barreja,
Encara estic baixant la barreja,
Però jo em quedo.
Sí, jo em quedo.
És la diferència entre el que està be
I fer el correcte.
Sí, i fer el correcte.

Publicat dins de 1999, Canadà, Emo, Grade, Hardcore | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

… I Justícia Per A Tothom (…And Justice For All – Metallica)

Metallica - 1988 - ...And Justice For All

Metallica – 1988 – …And Justice For All

Sembla mentida… la  justícia sempre ha estat del costat del poderós però jo no recordo haver vist en aquest “país” situacions que la pervertissin d’una manera tant descarada i polititzada com està passant aquestes setmanes. Quan els que governen en comptes de fer política, que és pel que cobren (i recordeu qui els paga el sou), es treuen les puces de sobre i envien als gossos a utilitzar la repressió com a resposta és que hi ha una cosa que està molt malament. Tant malament que ja ha perdut tota la credibilitat i fa trontollar les bases que mantenen a una societat dintre d’un marc amb cert sentit. Tot això no serà gratuït, per molt que es pensin alguns. No sé com acabarà, ni si acabarà, però jo tinc clar a qui són els responsalbes i no ho oblidaré.

…I Justícia Per A Tothom (vídeo)

Salons de justícia pintats de verd,
Els diners parlant.
Els llops del poder assetgen la teva porta,
Escolta’ls com aguaiten.
Ben aviat saciaràs el seu apetit,
Ells devoren.
El martell de la justícia t’aixafa, domina.

Lo últim en vanitat.
Explotant la seva supremacia.
No puc creure les coses que dius.
No puc creure, no puc creure el preu que… pagues.

Res pot salvar-te.
La justícia s’ha perdut,
La justícia ha estat violada,
La justícia ha marxat.
Estirant dels teus fils la justícia s’ha acabat.
No busquen la veritat, guanyar ho és tot.
Em sembla tant nefast, tant cert, tant real.

Apatia el seu trampolí, tant insensible.
Hostilitat profundament amagada, tant enganyós.
A través dels teus ulla crema la seva llum,
Esperant trobar
La Inquisició enfonsant-te amb ments que espien.

Lo últim en vanitat.
Explotant la seva supremacia.
No puc creure les coses que dius.
No puc creure, no puc creure el preu que… pagues.

Res pot salvar-te.
La justícia s’ha perdut,
La justícia ha estat violada,
La justícia ha marxat.
Estirant dels teus fils la justícia s’ha acabat.
No busquen la veritat, guanyar ho és tot.
Em sembla tant nefast, tant cert, tant real.

La Senyora Justícia ha estat violada, assassí de la veritat.
Rotllos de cinta vermella segellen els teus llavis.
Ja estàs perdut.
Els seus diners inclinen la balança altre cop.
Fes el teu tracte.
Què es cert? No ho sé, no ho sento.

Lo últim en vanitat.
Explotant la seva supremacia.
No puc creure les coses que dius.
No puc creure, no puc creure el preu que… paguem.

Res pot salvar-te.
La justícia s’ha perdut,
La justícia ha estat violada,
La justícia ha marxat.
Estirant dels teus fils la justícia s’ha acabat.
No busquen la veritat, guanyar ho és tot.
Em sembla tant nefast, tant cert, tant real.

No busquen la veritat, guanyar ho és tot.
Em sembla tant nefast, tant cert, tant real.

Publicat dins de 1988, EEUU, Metallica, Thrash Metal | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Corason Loco – La trinca

No ens deixen fer els papers però el divorci ja està en marxa.

Vídeo

No en puc treure l’entrellat.
Corason loco
Jo no sé qui t’ha enredat menjant-te el coco.
I és que no me’n sé avenir,
Com això no et fa patir, ni t’atabala
És difícil esbrinar com es poden mantenir
Dues pàtries i no estar tocat de l’ala.
Això ens passa als de per aquí.
I als d’algunes altres zones,
Que mantenim dues pàtries com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta, que m’hi van casar per força
I no em deixa divorciar
És una dona dolenta, que m’esbronca i m’estomaca
I que em parla castellà.
L’altra pàtria és la fulana, perquè a mi em dóna la gana.
Perquè ella em té el cor robat.
Tot i que algunes vegades, quan anaven tan mal dades,
L’he estimada d’amagat.
Te’n faré cinc cèntims més
Que si molt no m’equivoco
Encara no has entès res.
Corason loco
Corason loco

Una pàtria em fiscalitza, m’inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat.
I com una sangonera m’escorcolla la cartera
Fins que em deixa ben pelat.
I ara surten manifestos on expliquen quatre llestos
Que ja m’estic excedint
I vomiten la parida
De que som jo i la querida
Els qui l’estem oprimint.

Vet-aquí el meu embolic
Corason loco
Jo també fa temps que estic trencant-m’hi el coco.
Qui és el burro que et va dir
Que a mi això no em fa patir,
Ni m’atabala?
Jo tampoc no veig gens clar
Com es poden mantenir dues pàtries i no estar
Tocat de l’ala.
Tocat de l’ala.
Tocat de l’ala.

Publicat dins de 1981, Catalunya, La Trinca, Pop | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

No Puc Esperar (I Can’t Wait – Hepcat)

Hepcat - 1998 - Right On Time

Hepcat – 1998 – Right On Time

No puc esperar! El proper dimecres 16 d’Agost els Hepcat estaran actuant al Estraperlo en la gira de celebració del 20è aniversari de la edició del Right On Time i em moro de ganes de veure’ls. La veritat és que no tenia esperances de poder anar mai a un concert d’aquesta gent, vaig deixar passar alguna oportunitat en el passat, i poder anar aquest cop celebrant aquest aniversari és una ocasió que de ben segur pagarà la pena. Jo, mentrestant, ja vaig escalfant malucs i entrant en mode “bonrotllo-on”.

.

No Puc Esperar (vídeo)

Va, tracta’m com un gilipolles.
Be, quan ell fa acte de presència.
Noia, si jo soc tant dolent
Per què no segueixes el seu camí?

Ai, però és que no hi ha res com el teu amor.
No puc esperar per sentir-te dir:
No hi ha ningú que pugui fer-me moure
En tot el mon com tu ho fas.

Nena si et faig mal per què no segueixes el seu camí?

Està be, si aquesta nit ha de ser la darrera.
Està be, si tu ja ets el meu passat.
Està be, marxa i ves a casa tard ara.
Està be, noia està tot be.

No puc aguantar-ho més (sí, sí, sí)
Oh, la manera com tonteges (sí, sí)
Oh nena, no puc aguantar-me (no, no)
Amb la manera com em menystens (sí, sí, sí)

Ai, però és que no hi ha res com el teu amor.
No puc esperar per sentir-te dir
No hi ha ningú que pugui fer-me moure
En tot el mon com tu ho fas.

Nena si et faig mal per què no segueixes el seu camí?
Nena si et faig mal per què no segueixes el seu camí? Sí…

Està be, si aquesta nit ha de ser la darrera.
Està be, si tu ja ets el meu passat.
Està be, marxa i ves a casa tard ara.
Està be, noia està tot be.

No puc esperar per sentir-te dir (sí, sí, sí)
Des de mil milles de distància (sí, sí)
No vull que el teu amor vagui (no, no)
Per què no tornes a casa? (sí, sí, sí)

Però és que no hi ha res com el teu amor.
No puc esperar per sentir-te dir
No hi ha ningú que pugui fer-me moure
En tot el mon com tu ho fas.

Nena si et faig mal per què no segueixes el seu camí?
Nena si et faig mal per què no segueixes el seu camí?
Nena si et faig mal per què no segueixes el seu camí? Sí…
Nena si et faig mal per què no segueixes el seu camí?

Publicat dins de 1997 | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Sobre El Paper (On Paper – Descendents)

Descendents - 2016 - Hypercaffium Spazzinate

Descendents – 2016 – Hypercaffium Spazzinate

Encara no he superat del tot que els Descendents toquessin enguany a un festival que exigeix data exclusiva a l’estat, i que a més a més aquest festival fos el Primavera Sound… totalment allunyat del que som els que portem tota la vida seguint-los. Em sembla una falta de respecte als que els hem donat suport incondicional. Suposo que després de tants anys sobrevivint ara tiren de veta, i segurament merescudament, però els creia més sincers. Imagino que tot això ha influït al fet que no li hagi fet gaire cas al seu darrer disc però al final m’ha vingut de gust escoltar-lo amb calma. La veritat és que m’està costant una mica d’entrar, les cançons com a conjunt no m’acaben d’emocionar, tot i que tècnicament… són els Descendents!

Sobre El Paper (vídeo)

No soc agradable a la vista.
Es diu que la meva cara pot fer plorar a una ceba.
No faig mal, però tinc l’atractiu
D’un violador assassí en sèrie.
Mai pillo res, i sé perquè.
Però hi ha més de mi del que es veu.
No estic certificat per la vida real,
Però faig bona pinta sobre el paper.

Estadísticament estic molt més enllà de la resta.
Faig els meus deures, mai s’ha d’esbrinar.
La meva vida social són restes buits.
El romanç és una labor alienígena.
Hi ha coses sobre mi que mai sabreu
A menys que rasqueu la superfícies i mireu a sota.
El meu currículum és or pur.
Faig bona pinta sobre el paper.

Vaig treure perfectes Excel·lents en cada examen.
Una solvència perfecte.
El meu compte mai està en números vermells.
Faig bona pinta sobre el paper.

Mai pillo res, i sé perquè.
Però hi ha més de mi del que es veu.
Si tinguessis el temps jo estic qualificat.
Faig bona pinta sobre el paper.
Faig bona pinta sobre el paper.
Faig bona pinta sobre el paper.
Sobre el paper…

Publicat dins de 2016, Descendents, EEUU, Hardcore, Punk | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Doneu-nos Salou (Dadnos Salou – versió de Ramones a Oregon TV)

Oregon TV

Oregon TV

Com ja sabeu tinc debilitat per les lletres simpàtiques i aquesta m’ho ha semblat i molt! No tenia ni idea d’aquest programa de Aragón Televisión però el meu germà m’ha passat el link al vídeo i m’ha fet molta gràcia.
No sé vosaltres però jo ja firmava… el Mas també els hi regalava però sembla que tampoc el volen 😉
En fi… una mica d’humor sempre va be i la versió està molt ben trobada.

Doneu-los… Salou!

Doneu-nos Salou (vídeo)

Un, dos, tres!
Oh sí!

Doneu-nos Salou!
Doneu-nos Salou!
Escolta però doneu-nos Salou!
Doneu-nos Salou!

“Doneu-nos la independència”
Dieu els catalans.
Perquè no sou Espanya.
Escolti nen.

A mi això no m’importa.
Passo de discussions.
Si voleu separar-vos
Doncs molt be!

Però doneu-nos Salou.
Amb això em conformo.
No és molta la petició.
Una platja per Oregón.

Ja teniu les Sardanes.
El Parc del Tibidabo.
El vostre pa amb tomàquet.
I els calçots!

Quedeu-vos amb Baqueira.
I amb la botifarra.
I amb la Moreneta.
I Artur Mas.

Doneu-nos Salou!
Amb això em conformo.
No és molta la petició.
Una platja per Oregón.

No us demano les vostres Rambles.
Ni el teatre del Liceu.
Ni tampoc el museu… de Dalí!

Ja que teniu el Barça
També la Costa Brava.
I la Sagrada Família… de Gaudí!

Doneu-nos Salou!
Doneu-nos Salou!
Escolta però doneu-nos Salou!
Ala tira, doneu-nos Salou!

Un, dos, tres!
Salou! Tira! Doneu-nos, doneu-nos!
Doneu-nos Salou!
Amb això em conformo.
Doneu-nos Salou!
No estic demanant molt.
Doneu-nos Salou!
Volem la vostra platja.
Doneu-nos Salou!

 

Publicat dins de 2014, Espanya, Oregon TV, Punk | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Dues Cares (Two Sides – Gorilla Biscuits)

Gorilla Biscuits - 1989 - Start Today

Gorilla Biscuits – 1989 – Start Today

Aprofitaré aquests dies d’estiu per recuperar una mica l’activitat del bloc i res millor per fer-ho que amb un tema del mateix grup que va estrenar el lletresmusicaGorilla Biscuits!
Estava buscant algun vídeo d’algun concert a Barcelona que fes justícia als directes del grup però no acabo de trobar-ne cap que es vegi o se senti mínimament be, així que poso un concert a Philadelphia del 2016 que te bona qualitat. He posat el vídeo just al punt de Two Sides però si voleu poseu-lo des del principi, veureu com el públic ja saltava amb la mini intro trompetera de New Direction. És curiós però aquesta gent aconsegueixen posar-me la pell de gallina 🙂

Dues Cares (vídeo)

Alguna gent creu que sempre tenen raó
I que sempre estaran encertats.
Be, hi ha dues cares i els egos divideixen
I estem molt preocupats amb els que tenen raó.

Aquesta gent són molt ràpids jutjant.
Fem el judici just.
No es tracta de qui està equivocat,
Es tracta de amb qui ens portem be.
I no estic gaire segur de que nosaltres ho fem ja.

VERITAT! És una paraula de la que has d’estar segur.
És tot el que dius però m’encantaria
Veure’t donar una oportunitat a algú altre.

Sigues sincer, no és tant complicat.
És complicat el que vols ser patejant culs.
És una aposta segura que et sortiràs amb la teva,
Però no et quedarà cap amistat.

No diguis que saps de què parlo, perquè no ho saps.
Per l’amor de Deu, dona’m un descans. Encara no em coneixes.

VERITAT! És una paraula de la que has d’estar segur.
És tot el que dius però m’encantaria
Veure’t donar una oportunitat a algú altre.

Escolto les coses que dius, he sospesat els fets al meu cap.
Tu pots fer el mateix… No? Llavors no em facis perdre el temps.

VERITAT! És una paraula de la que has d’estar segur.
És tot el que dius però m’encantaria
Veure’t donar una oportunitat a algú altre.

Aquest cop la meva ment està llesta.
No em tindràs al teu costat.
Que dic? Que vas dir tu?
Tots dos podem tenir la raó però no en el mateix sentit.
Creus que podríem arribar a un punt en comú…
No, no hi ha manera.

VERITAT! És una paraula de la que has d’estar segur.
És tot el que dius però m’encantaria
Veure’t donar una oportunitat a algú altre.
Escolto les coses que dius, he sospesat els fets al meu cap.
Tu pots fer el mateix… No? Llavors no em facis perdre el temps.

 

Publicat dins de 1989, EEUU, Gorilla Biscuits, Hardcore | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Trilogia Alluminati (Alluminati I, II i III – Gigatron)

Gigatron - 2017 - The Aluminium Paper Album

Gigatron – 2017 – The Aluminium Paper Album

El darrer disc de Gigatron (The Aluminium Paper Album) encara no m’ha entrat del tot però la trilogia de cançons que tanca el disc és brutal i em va enganxar des de la primera escolta. Heavy de molta qualitat amb influències molt variades, fins i tot de Queen! Revisant les categories m’he adonat que aquest és un dels grups dels que més lletres he traduit i això és per varies raons. Per una banda em semblen molt divertides i ocurrents, per altra són l’únic grup Heavy (traient algun clàssic com els Iron Maiden) que em manté pendent de quan trauran disc nou i finalment, però no menys important des del meu punt de vista, crec que tenen una manera molt digne (tècnica i musicalment parlant) d’aportar el seu granet de sorra per mantenir el Heavy Metal viu.

Vídeoclip del primer tema de la trilogiaDisc complet a partir de la trilogia

Alluminati I: El Papir d’Alumini

El Rotllo va començar a l’Antic Egipte,
Al temple ocult de Tetrabriksos.
El metal·ler més llest va ser un alquimista,
El Magno Mag Herpes Trimefistro.
Es va fumar la Pedra Filosofal.
Es va beure un Quintillo Elemental.
I amb l’ajuda de dimonis
Va descobrir el Papir d’Alumini.
Oh! Mithicus Momentum.
Oh! Summa Humana Inventio.

El Mag va avisar als seus col·legues,
Els Jebis Astronautes.
I tots van flipar amb les aplicacions Pràctiques del Papir.
El primer que van fer van ser llaunes i llaunes,
Centenars de llaunes.
Per guardar el Pipi d’Osiris, que posa Piripi.
Així es van alçar les piràmides
Amb esmorzaracus de paletes.
Mil cerveses enllaunades,
Embolicant els Entrepans de Bou Apis.

Un coneixement tal del Rotllo del Metall
No cauria mai en mans del Mal.
Juraren protegir el Secret amb les seves vides
Per els segles dels segles en Metàl·lica Germanor.

Alluminati Magnificus, custodis del Metall Més Enrollat.
(Alluminati, Glòria, Ronyia)
Alluminati Jefassus, prests a dominar el mon en calçotets.
(Alluminati, Glòria, Ronyia)
Alluminati!

 

Alluminati II: Galileo Galactus

Temps obscurs per la Basca del Rotllo.
La Inquisició vol donar-los la brasa.
In nomine Pater, in nomine su Puta Mater.
Els jebis heretges dormen en coves,
En boles rodejats de joies i feres.
Sense el més mínimim respecte tutegen a l’autoritat
I se’ls veu passejant de la ma amb Satán.
Conspiren, imaginen i el colze empinen.
Heroi de tots ells és Galileiiio…
Un vell rocker amb un allarga vistes.

Galileio Galactus.
Galileio, Maginifico.
Galileio Galactus.
Galileio, Maginifico.

Vola avi, vola per les galàxies.
Flipa per un tub amb el teu rulo de paper de plata.
Les teves barbes pesigollegen el melic de la Cristiandat.
El poder de Roma és una broma des dels teus planetes.

A on ningú va anar mai,
Tu en pijama arribaràs.

Galileio, Màster de l’Univers.
Setciències per diable i per vell.
Científic boig,
Dotat de visió de rajos còsmics en un ull.

Galieio… chu, chu, chu, chu, chu… Galileiii.
Galieio… chu, chu, chu, chu, chu… Galileiii.
(Galieio…)
Brillant, mutant.
Vilà de Marvel.
Retracta’t o patiràs,
Renuncia al teu metall.
Galileo mata’ls!!!
Magnificooo!!!

INQUISIDOR:
“Galileio! Insistiu en clavar el vostre telescopi pel Sant Orifici. Per què?”
GALILEIO:
“Perquè jo soc Jebi i tu no.
Perquè la Terra es mou i tu no.
He vist coses que mai creuríeu i tot és una passada.
Una immensitat tant enorme que vos sou caca de rata.
I tots els meus descobriments es perdran en el temps com ronyia a la duccia,
A menys que us destrueixi amb el meu… chuuu, chuuu, chu, chu, chuuuu!”

Galileio, Màster de l’Univers.
Setciències per diable i per vell.
Científic boig,
Dispara pel teu ull de rajos còsmics
I fregeix-los a tots!

Galileio Galactus.
Alluminati Magnificus.
Glòria, Ronyia, Glòria, Ronyia Còsmica.

 

Alluminati III: El Superjebi

Arribà el Segle XIX (Segle XIX… XIX, XIX, XIX).
I Deu va palmar i nasqué el Superjebi.
Ho va dir Nietzsche (Friedrich Nietzsche).

Es fonen entre la gent, embolicats amb les seves capes negres.
Ocults en guarides fan guarrerides i instiguen terribles revoltes.
Farts de la Esglesia, farts de la Noblesa.
Farts de servir a un sistema tant Hortera!

A topeee!!!

Sabers arcans conjuren invents revolucionaris.
El màquina de Tesla, el Fill de la Gran Tormena, erigeix una torreta
I clava allí la trompeta amb la que Ludwig Bang escoltava bon metall.
Volum al onze, a tope de potència i deslliguen tal burrada elèctrica
Que Dio impressionat allibera per fi el Heavy Metal.

(A tope!) I esclata la Revolució! (A tope!)

Quant més els apreten més canya fot la penya.
Quant tot més empesta més ho peta el Heavy Metal.
Volen demolir les bases de la societat.
Volen de molar sempre molt més que el demés.
Llibertat, germanor.
Llarga grenya i prosperitat.
Maiden, Judas, Satanás!

(Som la penya Superjebi)
Són la penya superjebi.
(Sempre burlant a la poli)
Són els que moren a les pelis.
Els que conspiren per salvar-nos als bars.

Són els Aliens a l’Antàrtida
(Som els Aliens a l’Antàrtida).
Són els que van enfonsar l’Antàrtida
(Aquariiiis).
Els que vaguen pels carrers cantant les de Ángelus Apátrida.

Alluminati, Alluminati…

“Nos els Alluminati combatrem sempre a la Gran Sèpia.
Nos els Alluminati jurarem pel Sublim Rotllo de Trimefistre
Anhelar només el Únic Poder Real… el Poder del Metall”.

Alluminati Magnificus
Custodis del Bon Rotllo del Metall.
Alluminati Jefassus
Prests a dominar el mon.
Alluminati, Glòria, Ronyia!
Glòria, Ronyia!
Glòria, Ronyia!
Glòria, Ronyia!
Ronyia!!!

Publicat dins de 2017, Gigatron, Heavy Metal, Speed Metal, Thrash Metal | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Al Meu Barri (Ràbia Positiva)

Ràbia Positiva- 2005 - Un Altre Camí

Ràbia Positiva- 2005 – Un Altre Camí

Demà, dissabte 13 de Maig, tornen Ràbia Positiva per donar un únic concert dintre dels actes del 20è aniversari de Can Vies. Amb ells no puc ser imparcial, són amics i fins hi tot companys en altres projectes musicals. Els que els seguiem fa anys estem molt esverats i amb moltes ganes de veure’ls de nou, i encara més en una ocasió tant especial com els 20 anys de lluita del projecte Can Vies. Per això m’ha semblat oportú penjar aquesta versió que van fer dels The Jam, amb una lletra molt ben adaptada, i que va servir per posar la banda sonora al lip dub que es va fer pel 16è aniversari…
…………..CAN VIES NO ES TOCA!

Al Meu Barri (vídeo)

Al meu barri quan la gent es lleva no ha sortit el sol.
Ens deixem prendre la vida a canvi d’un sou.
Que amb prou feines
Dona menjar als nens,
Paguem la hipoteca
I arribem a fi de mes.

Al meu barri s’especula, com a tot arreu.
Però hi ha qui no s’arronsa i ensenya es dents.
Hi ha qui es mou,
Hi ha qui no surt de l’ou,
Només fent un cop d’ull
Podràs treure conclusions.

Ja sé que penses,
Em creus obsessionat.
Però fixa’t bé i escolta
Perquè el jovent segueix rebotat.

Al meu barri no s’aturarà mai la rebel·lió.
Ja sigui 12 d’octubre o Festa Major.
I no volem
El pla de la estació,
Ni calaix de la vergonya,
Ni murs de separació.

Al meu barri!
Al meu barri!
Al meu barri!
Al meu barri!

Al meu barri quan la gent es lleva no ha sortit el sol.

Publicat dins de 2005, Catalunya, Punk, Ràbia Positiva | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Benvingut Enemic (CRIM)

Crim - 2016 - Blau Sang, Vermell Cel

Crim – 2016 – Blau Sang, Vermell Cel

Sembla que els Crim són “el grup de moda” dins del rotllete punkrockero català i a mi em sembla molt be. Encara no he tingut temps d’escoltar-me amb calma el seu nou disc Blau Sang, Vermell Cel però soc fan total del seu anterior disc. Aquesta temporada no els he vist en directe, em vaig perdre la presentació al Estraperlo i no em consta que hagin tocat per Barcelona (a veure si us estireu companys!) però la veritat és que hi ha moltes ganes. Com s’ho mereixen faré el mateix que ja vaig fer amb el seu primer disc, que no és altre cosa que donar-los el meu suport des de lletresmusica i dessitjar-los tots els éxits que realment es mereixen.

Benvingut Enemic (vídeo)

Se me’n fot aquest martiri que tant dius que estàs passant.
No m’importa que no tinguis ja la vida de fa uns anys.
Si tan sols el teu discurs de merda toqués la realitat
Veuries que hi ha vida fa molt temps des d’aquí avall.
No em pots mirar, els discursos d’empresari benestant.
El teu puny sobre la taula condemnant a l’immigrant.
Et vas sembrar la merda,
I si la sort et dóna l’esquena és perquè nosaltres no hem lluitat.

Benvingut enemic.
Benvingut al fracàs.
Un gust per mi patir al teu costat.
Benvingut enemic a la realitat.
Un gust per mi sentir un monstre plorar.

Què se sent quan les factures s’acumulen al calaix?
On hi guardes aparences de gomina i cotxes cars.
Et veig fent malabarismes per sortir d’aquest forat.
El que et cava l’avarícia, el que hi caben subnormals.
No em pots mirar.
I a la dreta hi tens valors equivocats.
Ja no et pesen les butxaques.
Potser ets tu aquell immigrant.
Buscaràs entre la merda i escalaràs les barreres
Que fa un temps vas aixecar.

Benvingut enemic.
Benvingut al fracàs.
Un gust per mi patir al teu costat.
Benvingut enemic a la realitat.
Un gust per mi sentir un monstre plorar.

Tots aquells cops a l’esquena t’acomiaden del passat.
El mateix cop a l’esquena que fa temps que em vas donar.

Benvingut enemic.
Benvingut al fracàs.
Un gust per mi patir al teu costat.
Benvingut enemic a la realitat.
Un gust per mi sentir un monstre plorar.

Publicat dins de 2016, Catalunya, Crim, Punk | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Avorrit (Dull – Samiam)

Samiam - 2000 - Astray

Samiam – 2000 – Astray

Després de la mala noticia de que els Descendents actuïn al Primavera i no en un concert més accessible i lògic per als que portem tota la vida seguint-los una bona noticia… Samiam tornen per aquí el 26 de Juliol i ho faran al Estraperlo! No descarto anar afegint traduccions de cançons dels seus discos, però per no avançar-nos i no comprometre’m massa de moment començarem amb aquesta cançó, que per a mi defineix perfectament el que era el EMO en aquells temps. Serà molt llarga l’espera fins Juliol però segur que ho passarem pipa i deixarem caura alguna llagrimeta.

Avorrit (vídeo1 vídeo2)

Quatre-cents dels meus amics més propers.
Noms oblidats que jo pretenc
Saber, tampoc ha passat tant de temps.
Així que com estàs? Et veus igual que sempre.
Recordes quan els Doughboys van tocar
Al Gilman i es van separar al teu jardí?

I jo voldria poder ser sempre com
Si això fos una cosa que m’he estat perdent.
No és massa tard per canviar en el que t’has convertit.
El darrer cop que vaig veure a tothom
Vam enterrar el nostre amic i la seva arma.
Crec que podria ser feliç aquí ara mateix.
Així que no et desanimis.

No vull passar un altre llarg i solitari cap de setmana
Al costat del telèfon sense ningú a qui trucar.
He tingut molt de temps per pensar i estic tant cansat de pensar.
Sé perquè ell va ficar aquella bala al seu crani.

Vaig oblidar el que se sent
Formant part d’una roda que gira.
Recolzat i recolzant, un i altre cop.
Oblidar els judicis i els jocs.
Oblidar la merda xerrada i la vergonya.
Només seràs jove per un temps.

I jo voldria poder sempre ser com
Si això fos una cosa que m’he estat perdent.
No és massa tard per canviar en el que t’has convertit.
El darrer cop que vaig veure a tothom
Vam enterrar el nostre amic i la seva arma.
Crec que podria ser feliç aquí ara mateix.
Així que no et desanimis.

No vull passar un altre llarg i solitari cap de setmana
Al costat del telèfon sense ningú a qui trucar.
He tingut molt de temps per pensar i estic tant cansat de pensar.
Sé perquè ell va ficar aquella bala al seu crani.

Perquè la vida pot ser tant avorrida.
La vida pot ser tant avorrida.
La vida pot ser tant avorrida.
La vida pot ser tant avorrida.

No vull passar un altre llarg i solitari cap de setmana
Al costat del telèfon sense ningú a qui trucar.
He tingut molt de temps per pensar i estic tant cansat de pensar.
Sé perquè ell va ficar aquella bala al seu crani.

Perquè la vida pot ser tant avorrida.
La vida pot ser tant avorrida.
Oh, la vida pot ser tant avorrida.
La vida pot ser tant avorrida.

Publicat dins de 2000, EEUU, Emo, Hardcore, Samiam | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Pàl·lida Llum De Lluna (Pale Moonlight – Leatherface)

Leatherface - 1992 - Compact And Bijou

Leatherface – 1992 – Compact And Bijou

Des de que tinc lector de pendrive al cotxe que estic escoltant de nou coses que feia molt que no posava… ara estic amb la discografia dels Leatherface. Tot i que aquest Compact And Bijou és dels discos que menys m’agraden, de fet és un EP, te aquesta joia de cançó que és la versió acústica de Pale Moonlight. Sempre he pensat que si la qualitat de so dels seus discos i el volum de la veu del Sr. Frankie Stubbs fossin més alts ho haguessin petat de valent. Cert és que dintre del “mundillu” tenen una reputació brutal però després venen en concert i tot just som els 100 o 200 de sempre que hi anem. Per això crec que és interessant aquesta versió, doncs s’aprecien molt més els detalls i el to de veu que tant m’agrada d’aquest grup.

Pàl·lida Llum De Lluna (vídeo)

Deixem que el llum faci llum
Als pobres, als vergonyosos i als lletjos.
Em crema els ulls
Un altre cop que ells no estiguin enfadats.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I intentaré arreglar-ho
I tots nosaltres preguem.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I intentaré arreglar-ho
I llavors esperarem per la llum del dia.

Nosaltres avancem
Amb cançons tristes, tristes, tristes.
I no m’agrada la pluja,
Ells no estan al dia.
I no puc colpejar les parets que vas construir,
Vas construir edificis.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I intentaré arreglar-ho
I tots nosaltres preguem.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I intentaré arreglar-ho
I llavors esperarem per la llum del dia.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I puc intentar arreglar-ho
Quan tot ho fem com Deu mana.

Viu mort en el teu destí,
Viu la vida en els teus dies.
Em crema els ulls un altre cop.
Ells no van agafar les espurnes dels meus ulls.
No podem matar la llum que brilla,
Que crema, està cremant.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I puc intentar arreglar-ho
Com Deu mana.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I puc intentar arreglar-ho
I esperem l’alba.
La dòcil brillantor al cel, res si no hi ha pena.
No estimats no vol dir el mateix
I ho fem com Deu mana.
Perquè estem ballant amb el diable a la pàl•lida llum de la lluna
I puc intentar arreglar-ho
I esperem l’alba.

Publicat dins de 1992, Anglaterra, Hardcore, Leatherface, Punk | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari