Què puc dir d’un grup tant conegut i del que no he escoltat res posterior al Dookie? Bàsicament que quan van treure el seu primer 39/Smooth els pijocores de Barcelona vam flipar. El seu primer concert va ser a la Bàscula amb els Innocents, aquell dia jo no hi era, i després van tocar un parell de cops més al Garatge Club (presentant el segon i tercer disc). Recordo aquells dos concerts amb “carinyu”, quan eren un grup pràcticament desconegut, intranscendent i carregat d’esperit adolescent… ens van fer ballar a tots i passar una molt bona estona. Aquí un petit remember d’una de les cançons que més gràcia em fan i que encara em venen al cap de tant en tant… Una de les meves mentides >:-)
Una De Les Meves Mentides (vídeo)
Quan era més jove pensava que el mon donava voltes al meu voltant
Però amb el temps em vaig adonar que estava equivocat
Els meus pensaments immortals es transformaren en només somnis d’un futur mort
Va ser el tràgic cas de la meva realitat
Creus que ets indestructible
I que ningú pot tocar-te?
Be, jo crec que ets despreciable
I és el moment de que coneguis la veritat
Perquè només és una de les meves mentides!
Be, només és una de les meves mentides
I tot el que volia era col•locar-me ben col•locat
Be, només és una de les meves mentides
Perquè la meva vida ha de ser tant petita?
Mentre la mort és per sempre
I no sempre és te una vida que anomenar propia?
No em donis una resposta perquè tu només saps tant com jo en sé
A menys que hagis estat aquí abans
Tot i que ho dubto molt
Creus que ets indestructible
I que ningú pot tocar-te?
Be, jo crec que ets despreciable
I és el moment de que coneguis la veritat
Perquè només és una de les meves mentides!
Be, només és una de les meves mentides
I tot el que volia era col•locar-me ben col•locat
Be, només és una de les meves mentides
Acostumava a resar totes les nits
Abans d’anar-me a dormir
La meva mare deia que estava be
La seva mare també li deia…
Perquè?














